Darrera xerrada a l'Aula Oberta de L'Esquirol
29 de novembre de 2011
En Jaume Font garolera ens va fer un recorregut per la guerra del francès des del diari de Joan Guàrdia, un esquirolenc que va anar anotant els esdeveniments, les malvestats sobretot, que els va tocar viure als seus coetanis del cabrerès, durant la guerra. Al voltant del camí ral i la proximitat amb França el Cabrerès, el Collsacabra... es varen convertir en zon de batalles. I cremaren les collites i les hisendes els espanyols quan foragitaven els francesos i ho cremaven els francesos quan feien recular els espanyols.
Joan Guàrdia, un pagés benestant va escriure un diari, fins a la seva mort, dels dies que li varen tocar viure. Va arribar a lluitar amb els miquelets, va arribar a la batalla de Montjuich, la primera derrota dels "tercios" espanyols. Des del seu diari es pot anar seguint la vida quotidiana en una gran casa de pagès, com s'hi treballava, com es vestien i què conreaven... Una extraordinària narració des de la quotidineitat local que ens mostra la relació amb uns esdeveniments històrics globals, les guerres de les monarqyuies europees, totes emparentades, que finalment sofrien els ciutadans. La relació de parentiu entre unes i altres monarquies embrancades en les guerres era tal que, en boca del mateix Joan Guàrdia s'acab la guerra (ben aviat en tindríem una altra, la de successió) amb la pau dels casaments.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
(Dimarts, 22 de novembre)
Entre altres coses, va subratllar que no podem treballar d’esquena a la nostra realitat social, i que és factible obtenir resultats exitosos en alumnes amb dificultats d'adaptació a l'entorn acadèmic. En aquest sentit va insistir que s’ha d’aconseguir connectar amb ells, i creure verdaderament en les seves potencialitats.
Des de la seva recent experiència de Directora Territorial d’Educació a la Catalunya Central, va remarcar la millora substancial que ha suposat aquesta descentralització administrativa. Un fet, valorat molt positivament per la majoria dels agents educatius d’aquesta àrea d’influència.
També, des de la seva vessant d’actriu, va emfatitzar sobre les possibilitats que el teatre pot aportar al treball dels centres docents. El teatre és un complement idoni per a l'educació que reforça les possibilitats d'autoconeixement, d'aprendre a treballar en equip, de saber canalitzar a l'exterior les pròpies inquietuds mitjançant l'expressió oral i física, de desenvolupar l'afectivitat, la imaginació i la capacitat d'invenció, de potenciar la concentració i l'atenció.
(Lluís Soler Pol)
------------------------------------------------------------------------------------------
8 DE NOVEMBRE DE 2011
L’historiador Jaume Crosas ens va fer aquest dimarts, davant d’una quarantena de persones, un retrat del que va ser la gènesi, segons ell, de l’enfrontament entre la població, que es va viure a l’Esquirol, d’una forma accentuada, durant l’època de la Guerra Civil i la repressió, però, es va atrevir a assegurar, que arriba als nostres dies posant com exemple per il·lustrar aquesta afirmació el conflicte del nom del poble.
Durant la xerrada en Jaume ens explicà el gran poder de l’església i dels grans propietaris, que malgrat la proclamació de la república varen continuar dominant la vida social i econòmica del municipi. També ens va explicar el paper fonamental que va tenir la Cooperativa de l’Activitat Obrera i els seus caps, en fer la societat de l’Esquirol una mica més oberta i no tan aïllada dels fets que passaven a poblacions veïnes com Manlleu, Torelló, Vic,..
Sens dubte un tema que dóna per molt i que creiem que ja és hora que se’n parli obertament......
(Miquel)
*********************************************************************
Acomplerta l'expectativa de fer UN REPÀS ALS CONFLICTES MEDIOAMBIENTALS LOCALS. El pantà del Molí que mai es va fer i la fàbrica de pinsos que mai no se'n va.
Una vintena de persones ben interessades en com tenim o no tenim cura del nostre entorn varem seguir l'explicació amable d'en Jordi Masoliver. El tema encara dona per tornar-hi...
_______________________________________________________________
El 4 d'octubre en Sús (Josep Casadesús) i en Met (Jaume Coromina) a l'Aula Oberta de L'Esquirol
Des de 1800, des de mossen Solfes.... passeu per La Montanyenca i trobareu, a L'Esquirol, Wikigns, Wildside, Duble Buble, Esquirols, .... En Sús, i en Met, ens varen fer vibrar amb la sorprenent història musical del nostre poble. Ben curiosa, i encara per investigar més profundament (en Sús i els seus amics ja n'han fet un bon tros) la extraordinària relació de L'Esquirol i els grups musicals. Una xerrada i exposició ben amenes.
______________________________
EL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT
Jaume Font Garolera
20 de setembre de 2011
Un recorregut, des de les vies romanes, fins a la ruta gastronòmica de Josep Pla. Sempre des de Vic a Olot, pels diferents itineraris que varen anar conformant el camí ral (camí reial, és a dir, públic, camí de tots). En Jaume ens va anar mostrant les diferents interpretacions cartofràfiques, on les mostres militars són hegemòniques, del terreny sobre el que es va perfilant el camí ral de Vic a Olot.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
La transició política 'espanyola'.
Enric Castellnou
L'Enric Castellnou ens ha detallat, d'una manera acurada i amena, tot el procés que es ve anomenant 'la transició democràtia'. Transició espanyola, ens va dir, ja que, no ens enganyem, el poder era a Madrid, a Espanya. Ens ha passejat per l'entrallat de les conxorxes de palau, la sotsmissió als interessos nordamericans (escaldats gairebé amb Portugal) i l'ajuda poc amagada de la socialdemocràcia alemanya (sindicats inclosos, si no vegeu-ne, encara avui, els resultats) als socialistes espanyoles. Els que s'apassionen per la jistòria, pels fets que han anat formant el teixit on ens movem, varem gaudir de la xerrada que ens va donar, dimarts passat, 6 de setembre, l'Enric Castellnou. Gràcies, Enric.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
 |
| L'Antoni Pladevall i Arumí |
Dimarts varem gaudir d'una interessant explicació de la influència dels clàssics en la literatura osonenca. Començant amb un repàs d'aquesta influència per Europa, per Catalunya, arribarem a Osona i a Verdaguer. Varem acabar parlant de La venjança de l'eunuc, del poeta afincat a L'Esquirol (i present a la xerrada) Pep Rosanes. Antoni Pous, Josep Grau, Segimon Serrallonga, Jacint Sala... etc. ens varen prestar uns trocets de poesia cadascú que, d'una manera ben planera, ens va anar comentant i relacionant amb Horaci, Virgili, etc. l'Antoni Pladevall.
Varem aplegar-nos un grupep de fidels rondant la quinzena... Amb la pluja que va caure... tot un exit !
_____________________________________________
L'Ester Torres, el 12 de juliol de 2011.
Un petit cristall dins d’un recipient sorgit d’un experiment que una mestra d’escola va proposar a un grup d’alumnes de l’Esquirol va encendre la guspira de la ciència en l’Ester. A partir d’aquest cristall l’Ester ens transporta als seus estudis i investigacions sobre les aigües contaminades per arsènic a San Juan de Limay. Les mines d’or que ja no s’exploten van deixar un petit regal verinós a l’aigua d’alguns pous d’aquest poble del nord de Nicaragua. El treball de final de carrera d’ella i unes companyes seves els va permetre dissenyar un sistema de filtratge amb sorres i uns claus rovellats que permetia resoldre de manera senzilla el problema. A la pràctica una canalització d’aigua fins als nuclis afectats va ser la solució més pràctica. L’Ester s’ha especialitzat en l’estudi de l’aigua, unes altres mines també en desús, aquestes angleses en territori espanyol, l’han portat a estudiar un greu problema de contaminació a la conca del rio Tinto a Huelva. Ara ja des del Centre Superior d’Investigacions Científiques finançat amb diners públics, l’Ester ha participat en un estudi que conclou que no seria adequat construir un embassament en aquesta zona però malauradament l’interès econòmic és tan gran que consultories privades amb arguments també científics conclouen el contrari. També ens explica els resultats d’un estudi més proper, realitzat per un altre grup d’investigadors del CSIC, sobre la contaminació per nitrats de les aigües freàtiques de la plana de Vic i algunes zones de la comarca d’osona. L’Ester ens explica les diferents branques d’investigació del CSIC i com l’estat només finança l’estructura organitzativa del CSIC i com per a cada investigació concreta cal buscar finançament que permeti comprar els materials i proporcionar la logística necessària per a realitzar l’estudi. Acabem parlant de l’ètica i la moral de la ciència i dels investigadors i científics i del perill de deixar la investigació en mans d’empreses privades que només busquen el benefici propi.
Pep Vilaregut Matavacas
***********************************************+
"...és injust que el meu fill no tingui ordinador a l'aula i..."
Des de 1966 Nacions Unides reconeix el dret d'autodeterminació. La Constitució espanyola obvia aquest dret. " Malgrat les pressions del propi govern de la generalitat, del mateix Montilla, vaig decidir cedir les instal·lacions municipals, pagades amb els impostos dels ciutadans, per a la organització de la consulta sobre la independència". En Jordi Fàbrega insisteix que només es tracta de quelcom tan elemental com el dret a decidir. Aprovem l'Estatut i un TC el pentina, arribem a un acord de finançament i no el compleix la part espanyola. Fins quan serem tan ...
Acabada la intervenció de Jordi Fàbrega, des del públic se li demanaren concrecions: sobre com explica el puzzle independentista actual, sobre com es produiria el procés cap a la independència... Durant aquesta segona intervenció en Jordi Fàbrega va aprofitar per reivindicar-se d'esquerres i amb una visió ecologista del procés polític que estem vivint.
Dimarts 28 de juny de 2011.
-------------------------------------------------------------------------------------------
_________________________________________________________________________
Ahir, dimarts 14 de juny l'Assumpta Serra ens va portar a un viatge extraordinari per la vida a l'edat mitjana al Collsacabra. Un cop en Jaume Crosas ens va dir la vida acadèmica i d'investigació de l'Assumpta, aquesta va anant mostrant-nos des del segle X fins al segle XV com evolucionà la masia catalana, el mas. Ens va descobrir la procedència remença d'algunes propietats i com la saviessa dels pagesos era l'avenç de la ciència que els poderosos feien després seva. Una nit interessant entre baumes i masos.
______________________________________________________
______________________________________________________
Ciència i construcció nacional.
31 de maig de 2011
En Pasqual Bernat ens va enlluernar amb una visió optimista des del punt de vista de la ciència com a eina de construcció nacional. Ens va fer avinent el paper d'una societat civil, d'una burguesia catalana que, oblidada dels poders centralistes, ha hagut d'anar-se construint el pais. El naixement de les escoles industrials i tècniques, la lluita contra l'abandó universitari, com a càstig a Barcelona per haver 'perdut' en la guerra de susccessió monàrquica... L'aparició de la Universitat Autònoma de Barcelona, quan la República... El gran paper del món excursionista en el detall i la divulgació de les ciències naturals i la geografia. L'Institut d'Estudis Catalans... Varem gaudir d'una apassionada xerrada en la que Pasqual Bernat va saber discórrer pel món acadèmic acostant el llenguatge a la més planera de les converses entre veïns.
Gràcies Pasqual.
________________________________________________________
Ahir, 17 de maig, el senyor Jordi Tena i Galindo ens va detallar i mostrar els entrellats de l'administració local. Va dedicar una part de la seva intervenció, donada la diada, al procés electoral municipal. Va tancar, molt agradablement, la seva intervenció amb un poema que mostrà la seva passió literària que, en el seu despatx de secretari municipal, podia quedar més amagada.
PLANA DE VIC
Covarda boira,
omples els camps
d’amagada poesia.
El Ter discorre valent
entre mans laborioses,
mentre escolta la remor
de càntics espirituals
i de guitarres elèctriques.
Els sants no s’estremeixen,
ni criden retirada,
sols recelen d’unes temples
que bateguen per la vida.
Jordi Tena i Galindo
_______________________________________________________________________
El senyor Josep Maria Busquets ens va emocionar amb l'exposició dels sentiments que el duen a sentir el Festival de Música Internacional de Cantoni com una emoció personal, un sentiment d'arrelament amb el propi país... Va anar detallant els orígens i l'evolució, fins a enguany, de la vida del Festival. Les persones, la seva il·lució, un sentiment patriòtic i un desig de mostrar-nos i mostrar el país al món justifiquen sobradament el temps dedicat i engresca la passió de tants conciutadans, del municipi, de la comarca... en el projecte.
________________________________________________
El proper dimarts, 3 de de maig,és el president del Festival de Cantonigrós qui ens portarà al món musical i al debat sobre la permanència o no del festival a la seva ubicació de tots aquests anys.
Llegiu la noticia a osona.com, a sota:
___________________________________________________
12 d'abril
Un resum a rajaploma sobre la xerrada
“Medi natural i transformació del Cabrerès-Collsacabra”
El professor de Geografia de la Universitat de Barcelona Jaume Font i Garolera, fill de l’Esquirol, ha parlat de la història geològica, natural i humana d’aquesta subcomarca situada a cavall d’Osona, Garrotxa i la Selva , i de les seves peculiaritats com a frontissa entre terres ben diferenciades. Terreny de falles encavalcades enfilat a una altitud mitjana de 800 metres , la seva disposició encarada als llevants la fa ser pròdiga en pluges i ha afavorit el seu caràcter de país boscós, més mediterrani cap al sud i més atlàntic cap al nord.
D’economia tradicionalment pastoral i forestal, va estar força poblada a partir del règim de parròquies d’origen medieval i fins als anys cinquanta del segle vint, en què la mecanització del camp i la indústria i les crisis la van anar despoblant. Actualment, al contrari d’abans, la majoria de la població treballa fora, i el comerç i la indústria hi tenen poca presència. El professor Font i Garolera ha acabat la seva intervenció preguntant-se quin futur espera a l’Esquirol i al Cabrerès-Collsacabra com a poblaments humans en la conjuntura actual.
Xavier Pàmies
_______________________________________________________
5 d'abril
De "L'evolució política dels municipis catalans".
El politòleg Josep M. Reniu va ser el convidat, el dimarts 5 d'abril, de l'Aula Oberta de l'Esquirol. Reniu hi va parlar dels partits polítics i de les eleccions del 22-M. La conferència, que va combinar aspectes teòrics amb exemples pràctics, va servir per posar sobre la taula elements de reflexió al voltant de les llistes independents. Reniu va donar dades històriques sobre l'evolució de les candidatures independents, fagocitades, en molts casos, pels partits convencionals a través de les marques blanques. Això fa que, ara, cada vegada quedi menys espai per a llistes independents. De totes maneres, va dir, l'anàlisi s'ha de fer en la dinàmica local de cada municipi. A la part final de la conferència, Reniu va aportar dades, també, sobre el fenomen de PxC a Vic, on és curiosa la correlació que hi ha entre els nivells d'immigració en cada districte electoral i el suport que rep Anglada. A més immigració, més suport. La xerrada, que va acabar amb un torn obert de preguntes, va ser seguida amb atenció per una quinzena de persones.
Agustí Danés13 / abril / 2011 00:37
_________________________________________________________________________
El professor Josep Ma Reniu va fer un extens i fonamentat repàs a com han anat variant els municipis catalans des de la restauració de la democràcia fins avui en dia. Alguns llocs comuns, que vulgarment no són contrastats, varen anar prenent consistència en els seus adequats termes. Com i de quina manera s'ha anat estabilitzant un sistema de composició dels consistoris. Com ha evolucionat també per qüestions de mobilitat sobre el territori el vot més clàssic i un vot més modern. De quina manera s'han anat constituint els ajuntaments, com ha estat important per CiU la implantació i consolidació en el territori. Com aquesta mateixa estratègia busca una paper a ERC. Una anàlisi detallada sobre el vot que recull PxC a Vic en concret, i en general a Catalunya.
Com han anat repetint o no càrrec els alcaldes a Catalunya al llarg de les diferents legislatures.
El professor Reniu va aconseguir equilibrar una exposició acadèmica amb un llenguatge planer i entenedor.
Pep Castells Casellas
_____________________________________________________
RESUM DE LA PONÈNCIA DE PEP ROSANES
el 29 de març de 2011
El poeta i filòleg Pep Rosanes va complir sobradament les expectatives de la cinquantena de persones que omplien la Sala d’Actes de l’ajuntament amb la ponència que tenia emparaulada i que va convertir-se, al capdavall, en un recorregut selecte i ampli pels autors de la nostra literatura que han dedicat una part de la seva obra a explorar directament l’existència de Déu. Una vegada aclarit que el cant espiritual és la forma canònica –que no obligatòria– d’apel·lació a la divinitat, el ponent va presentar un mostrari de textos en vers o en prosa de Ramon Llull, Ausiàs March, Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Narcís Comadira, David Jou i, fins i tot, de Josep Palau i Fabre, “l’únic autor ateu o agnòstic de tota la sèrie, majoritàriament formada per autors creients”.
Antoni Pladevall i Arumí, escriptor_________________________________________
Ahir 15 de març, segona sessió de l'Aula Oberta
Ahir, amb una sala plena de gent, en Jaume Crosas ens va obrir la Portalada del Monestir de Ripoll. Ens va explicar la història de cadascuna de les imatges col·locades intencionadament i ordenadament des de la base al fris. En la base, el món infrahumà on trobem representats l’infern i la lluita d’animals fantàstics. El món històric i terrenal on trobem escenes del Rei David i del Rei Salomó, Moisès i el poble d’Israel alliberat. Finalment, el món sobrenatural amb els sants i apòstols; en el fris, el Pantocràtor envoltat d’àngels i els símbols del tetramorf. Les explicacions d’en Jaume ens permetran poder fer una nova mirada en les nostres visites al Monestir.Margarida Paradell
(Imatges obtingudes de la presentació d'en Jaume Crosas)
___________________________________________________________________________
http://www.el9nou.cat/ a la pàgina 11 de l'edició del 21 de febrer de 2011.
La revista de Manlleu El Ter diu de l'Aula Oberta:
La revista de Manlleu El Ter diu de l'Aula Oberta:
Edició de divendres 25 de febrer d'El 9 Nou.
Dimecres, 2 de març de 2011.
Ahir, amb l'assistència d'una quinzena de persones en Pep Castells va reivindicar la "política" com una resposta col·lectiva als conflictes, que porten a una determinada tensió social, i que provenen de les desigualtats socials existents. Amb exemples referits a la vida municipal, unes vegades, i amb altres de caràcter general, va anar desgranant la seva proposta fins a considerar el compromís polític com un deure moral davant de les desigualtst. I va acabar afirmant que considerava la política una qüestió massa important per deixar-la en mans dels polítics.
____________________________________________________
Edició d'El 9 Nou del 4 de març de 2011
