Així, amb aquestes paraules va aabar la seva exposició, ahir, 29 de març, en Pep Rosanes per explicar-nos (una munió atenta que va omplir la sala de plens) una visió de la esperitualitat (de Déu o de la seva absència) en la literatura catalana. Des de Llull fins a la poetessa Núria Martínez: Maragall, Verdaguer, Palau Fabre, Espriu, Salvat Papasseit.....
2 comentaris:
¡Oh Déu meu, oh Déu meu, dau-me unes ales
o preneu-me les ganes de volar!
Així, amb aquestes paraules va aabar la seva exposició, ahir, 29 de març, en Pep Rosanes per explicar-nos (una munió atenta que va omplir la sala de plens) una visió de la esperitualitat (de Déu o de la seva absència) en la literatura catalana. Des de Llull fins a la poetessa Núria Martínez: Maragall, Verdaguer, Palau Fabre, Espriu, Salvat Papasseit.....
Emocionant per a mi
Pep Castells
Jo m'ho vaig perdre, per raons diverses. I em sap molt greu. Felicito a en Pep i als assistents els hi tinc sana enveja.
Publica un comentari a l'entrada